La Recomanadora

Recomanadora

Butlletí de La Cultural llibreria

Vilafranca del Penedès, abril de 2024. Núm. 004

Vilafranca del Penedès, abril de 2024.
Núm. 003

Llibres que continuen ressonant en la memòria

Hipotètic lector d’aquest quart número de La Recomanadora, sàpigues que en les successives pàgines d’aquest butlletí només s’hi parla de llibres, però no de llibres qualsevols, ni de llibres imposats per l’actualitat o la indústria editorial, sinó d’aquells llibres que han deixat una forta empremta entre els clients i amics de La Cultural. Són llibres, per tant, que si apareixen ressenyats en aquest butlletí és perquè s’han mantingut ressonants en els lectors, surant en la seva memòria molt temps després d’haver-los llegit, com només passa quan un llibre t’ha arribat al cor i et deixa una empremta immarcescible. Sigueu hospitalaris, doncs, amb totes aquestes propostes que us arriben de bones mans, de lectors igual que vosaltres esperançats a compartir el seu goig. Segur que hi descobrireu meravelles i n’obtindreu enriquidores estones de lectura.

Quim Jubert

Bona sort

Nickolas Butler

Portada llibre El Mag

Autor: Nickolas Butler

Traductor: Marc Rubió

ISBN: 9788417339845

Rústica

Mides: 14 x21 cm

Pàgines: 440

Editorial: Edicions del Periscopi

El Cole, el Bart i el Teddy són tres amics de la infància i propietaris d’una petita constructora a Jackson, un poble rural de l’estat de Wyoming (EUA). D’origen humil i senzill, aquests tres amics no es poden imaginar que se’ls està a punt de presentar un cop de sort que els canviarà radicalment la vida.

Una advocada milionària i excèntrica apareix inesperadament a la petita localitat de Jackson buscant una constructora capaç d’enllestir una mansió de luxe en un indret remot, a dalt la muntanya. Hi ha una única condició: la casa ha d’estar acabada abans de Nadal. A canvi, els pagarà una quantitat astronòmica de diners, molts més dels que haguessin pogut imaginar mai el Cole, el Bart i el Teddy. Els tres amics es llencen a l’empresa, confiant en la bona sort i empesos per la cobdícia i l’afany d’aconseguir l’èxit i fer-se rics, conscients, però, que és gairebé impossible que acabin la mansió a temps.

Amb molt a guanyar i poc a perdre i marcats per uns terminis molt justos i improrrogables, el clima extrem de la muntanya i els capricis cada vegada més inversemblants de la misteriosa advocada, els tres constructors de Jackson es veuen empesos a la que serà la missió més tràgica de la seva vida. Quan inicien l’obra, els esdeveniments es precipiten, i els imprevistos i les males decisions s’encadenen, en una trama que s’accelera i que manté el lector atrapat. Amb Bona sort, Butler aconsegueix generar la intriga necessària per convertir aquest llibre en un thriller, per després alternar les històries i circumstàncies personals dels seus protagonistes i deixant-nos entendre perquè actuen com actuen. Violència, lleialtat i esperança es combinen de forma grotesca i aclaparadora en aquesta novel·la que és, alhora, una crítica al capitalisme salvatge i al somni americà i un brindis a l’amistat i a la pertinença de classe.

Núria Carbó

Les gratituds

Delphine de Vigan

Portada llibre Apeirògon

Autor: Delphine de Vigan

Traductor: Jordi Martín Lloret

ISBN: 9788429779172

Rústica

Mides: 15 x 23 cm

Pàgines: 160

Editorial: L’altra Editorial

Es pot fer examen de consciència sense la burocràcia espiritual de la catequesi o l’autoajuda? Fer dissecció de les emocions sense un argot quirúrgic? Narrar amb dolçor i tendresa sense sucre i cotó fluix? Es pot, creieu-me.

La novel·la arrenca amb una sacsejada: «Us heu preguntat algun cop quants cops a la vida heu donat realment les gràcies?» Així ho fa la Marie, que una veïna, la Michka, es va afillar de petita perquè sa mare no la podia cuidar. Més preguntes brollen, inevitablement, com una llàgrima de mal contenir. «Importar, deure. Es així com es mesura la gratitud?» Cadascú pot rumiar, amb el seu mantra personal: quins deutes no he eixugat? Quants reconeixements m’han han quedat al pap; per inèrcia, per timidesa, per vergonya? La gràcia de donar les gràcies —més enllà de la cortesia— és que restaures l’equilibri precari del teu cosmos, una modesta justícia poètica. Si a Res no s’oposa a la nit l’autora resseguia els replecs opacs de la família, a Les gratituds dibuixa una constel·lació parafamilliar d’éssers de llum. Malgrat la barbàrie, en temps de foscor, la bondat resisteix, tossuda, clandestina. Sense escarafalls, «com una forma natural de vida», en la veu del poeta Ponç Pons.

El destí és ple de bromes macabres. Si «envellir és aprendre a perdre», la Michka (figura central), extravia el bé més preuat. Traductora de professió, perd progressivament el llenguatge a causa de l’afàsia. En el procés, ple de duresa, també hi ha lucidesa, ironia i dignitat. Humor i amor. En el logopeda de la residència, Jérôme (el tercer personatge), hi troba un còmplice inesperat per al darrer desig: expressar la seva gratitud als desconeguts que van salvar-la d’un destí inexorable com a nena jueva en l’Alemanya nazi. Un heroisme discret, accidental. «Comences dient que no al mal. I després ja no tens elecció». Potser no podem extirpar la maldat o capgirar un maleït final; però podem dir-hi la nostra o fer-hi alguna cosa. Potser no direm la darrera paraula, però podem encetar una conversa. Després de tot, deia John Donne, «ningú no és una illa, completa en si mateix».

Lourdes Parramon

Records de muntanyes llunyanes

Orhan Pamuk

Portada llibre El temps sofert

Autor: Orhan Pamuk

Traductor: Oriol Valls

ISBN: 9788417353513

Rústica

Mides: 22 x 26,2 cm

Pàgines: 400

Editorial: MésLlibres

Orhan Pamuk, Premi Nobel de Literatura de l’any 2006, ha escollit 185 pàgines dels seus quaderns escrits entre el 2009 i el 2022. Les ha seleccionat, barrejat i unit de manera que ens permet conèixer la persona que s’amaga darrere l’escriptor. Un pintor frustrat, com s’anomena ell mateix, que dibuixa i pinta a les seves llibretes tant com les escriu.

Pamuk viatja sovint, fa classes a diferents universitats i el conviden arreu del món per participar en esdeveniments literaris. Viatja també per descansar, per escriure amb tranquil·litat, per inspirar-se pel seu museu o pels seus nous llibres. Les pàgines dels seus quaderns esdevenen el llenç on plasmar la seva curiositat i capacitat d’observació. Paratges, vistes, rius, vaixells, arbres, ocells, que acabaran confluint amb els seus records i la seva imaginació. Crea mons, i ens vol mostrar com ho fa, traçant, acolorint i escrivint.

Uns quaderns que són un diàleg amb ell mateix i amb la societat que l’envolta. On es mostra franc, amb dubtes, amb pujades i baixades. On reflexiona sobre el sentit de la vida, sobre la necessitat d’escriure, sobre el seu país, sobre les dificultats de construir el Museu de la innocència, el seu museu. Pàgines plenes de noms d’amistats, d’altres escriptors i artistes, de converses, de desencisos, de companyia. Plenes d’humanitat.

Una edició acurada, que respecta els colors del text escollits per l’escriptor, i la distribució de les paraules dins la pàgina. A la dreta, sempre, la fotografia del quadern, a l’esquerra, la traducció al català, que et permet endinsar-te a l’univers més íntim de Pamuk. Una lectura que vol ser escoltada i observada amb atenció, que no té pressa, que no té un fil cronològic lineal, que vagareja pel món i per l’ànima del seu creador.

Un llibre per regalar i regalar-se. No cal conèixer la seva obra per gaudir-lo, al contrari, obre la fam de lectura o de relectura de les seves novel·les, sabedors, ara sí, d’alguns dels seus secrets i les seves dificultats.

De vegades escriure basta per ser feliç, diu l’autor. De vegades llegir basta per ser feliç, diu aquesta lectora.

Anna Tomàs Mayolas

Hamnet

Maggie O’Farrell

Portada llibre La calle abarrotada

Autor: Maggie O’Farrell

Traductor: Marc Rubió Rodon

ISBN: 9788412254655

Rústica amb solapes

Mides: 14 x 21,3 cm

Pàgines: 360

Editorial: L’Altra Editorial

Tot i haver-lo acabat de llegir fa dies, necessito encara tenir aquest llibre a la vista. No em puc desprendre així com així de la veu d’aquest prodigi narratiu. Companyia i emoció permanents, no ja a cada pàgina sinó a cada fragment de la vida de l’Agnès, la mare d’en Hamnet, de la Judith i de la Susana. Aquesta dona salvatge i tendra, secreta i misteriosa, sàvia i feréstega, sensual i lliure. Aquesta mare terra que té més vincles amb les herbes boscanes que tan bé coneix i cultiva que amb els éssers hostils amb qui ha de conviure. I per damunt de tot, l’amor, i encara més amunt de tot, la mort, la mort com a penyora del desfici més gran que a un ésser li és possible suportar, la mort d’aquell qui més estimes i vols protegir i per qui donaries la pròpia vida. Un dol com un udol perenne. Un dol compartit i per això multiplicat i sense fi.

Però abans del dol, hi ha la vida, que en aquesta novel·la comença un dia d’estiu de 1596 i que avança i recula en un petit llogaret a tres dies a cavall de Londres, on és sabut que va néixer el més gran de la literatura anglesa, William Shakespeare, del qual, però, l’enginyosa Maggie O’Farrell mai no anomena pel seu nom. Ell és el fill d’un malagradós comerciant de guants de pell i d’una grisa i convencional mestressa de casa, ell és el tutor de llatí que s’enamora de l’excèntrica Agnès, ell serà el pare dels seus fills i sobretot el marit que un dia ha de marxar a la ciutat perquè es marceix sota el domini d’un pare maltractador i es corseca amb una vida domèstica que l’ofega. I qui l’empeny a marxar és ella, la sàvia, la que tot ho veu o endevina, la dona posseïdora d’uns poders que perceben malalties, malastrugances i altres calamitats que planen damunt els éssers que l’envolten i sap tenir-ne cura. I és ella qui, per amor, allunya el marit del seu costat, l’empeny a marxar, a trobar el seu lloc al món, a saber qui és.

Tanmateix tot es capgira tràgicament el dia que la pesta apareix al cos menut del seu fill. Els poders de l’Agnès es tornen fum, la infinita tristor familiar no té consol, el buit, la foscor, res sembla poder redimir tant de dolor. Però entre ser i no ser, Maggie O’Farrell s’inventa un camí. Cavalquem-lo.

Sílvia Amigó

Solito

Javier Zamora

Portada llibre La vida al davant

Autor: Javier Zamora

Traductora: Marta Marfany

ISBN: 9788419332561

Rústica

Mides: 14 x 21 cm

Pàgines: 530

Editorial: Edicions del Periscopi

Solito és el viatge migratori d’un nen de 9 anys des de El Salvador, on viu amb els avis, fins els Estats Units, on l’esperen els seus pares, migrats uns quants anys abans. Primer ens situa al dia a dia en un poblet de El Salvador, on avis i tietes el preparen pel gran viatge a los Estados, on l’esperen els seus pares. Un somni que té forma de menjar ràpid, joguines i super herois. De trucades breus, de posar cara al rostre d’uns pares que fa anys que no veu. Després, arriba l’hora i comença el camí que fa un tros amb el seu avi, fins a Guatemala, i després, sol, creua Mèxic i Arizona esquivant policia, delators i estafadors. Encarant-se amb la duresa del desert, la manca d’aliment i aigua.

És un relat esborronador sobre la immigració des de l’òptica d’un nen, que s’aguanta els plors, les pors, l’angoixa per no semblar feble als ulls dels altres. Però, també, sobretot, és la solidaritat i la humanitat entre iguals, com es creen relacions extraordinàries i s’estableixen vincles únics entre companys de viatge. Com qualsevol gest tendre o somriure esdevé medicina i coratge per continuar endavant.

Solito és la història real de Javier Zamora, l’escriptor, que a través de la poesia i d’aquesta obra mira de guarir-se del gran trauma que va viure amb 9 anys, quan era en Chavito. Com a mare, el llibre m’ha trasbalsat perquè, com diu al final del llibre als seus pares: «Espero que no us sentiu culpables, perquè jo fa molt de temps que us vaig perdonar». És llegir-lo i no deixar de pensar en tots els Chavitos que en aquest precís moment estan passant un periple semblant. En com els va la vida, en si ho podran superar i trobaran un present i futur millors. Però també és llegir-lo i pensar en tots aquells infants i joves que no ho han aconseguit o, malauradament, hi han deixat la vida.

Sense cap mena de dubte Solito hauria de ser lectura obligatòria als instituts i també a molts parlaments i congressos del món. Una visió humana de la crueltat i la duresa de la immigració dels infants i la joventut migrada. Un crit contra l’odi i el maltractament que reben les persones que només busquen un lloc on poder viure millor i en pau.

Gemma Urgell

El Mestre i Margarita

Mikhaïl Bulgàkov

Portada llibre La guerra no té cara de dona

Autor: Mikhaïl Bulgàkov

Traductora: Xenia Dyakonova

ISBN: 9788415835691

Tapa dura

Mides: 13 x 20,5 cm.

Pàgines: 560

Editorial: Proa

Moscou, anys 30 del s.xx. La capital de la Unió Soviètica es veu trasbalsada per l’arribada d’un misteriós personatge i els seu acompanyants. Ningú sap d’on han vingut ni quines són les seves intencions, i posen potes enlaire la ciutat amb la seva presència en diversos escenaris, on es barregen amb una societat atemorida per la cruel repressió stalinista.

Aquest és el punt de partida de la monumental novel·la El mestre i Margarida, escrita per l’ucraïnès Mikhaïl Bulgàkov. Format com a metge, va deixar la medicina i des de Kiiv es va traslladar a Moscou per dedicar-se a la literatura. Va escriure nombroses obres de teatre d’èxit, tot i que moltes altres li van ser censurades. Stalin, un espectador d’excepció del seu teatre, el va protegir durant molt de temps, però no va poder impedir que la seva novel·la més important fos prohibida quan va intentar publicar-la el 1939. Va començar a escriure-la el 1928, i en va fer diverses versions que van anar incorporant els fets que van commoure la cruel dècada dels 30.

Bulgàkov va morir amb 48 anys el 1940 i El mestre i Margarida no va tenir una primera edició impresa censurada fins el 1966. L’èxit va ser rotund, i dins la tradició soviètica van començar a circular els fragments censurats escrits a mà o mecanografiats, que van permetre editar la primera versió completa a Alemanya el 1967 i a la Unió Soviètica, el 1973. El llibre és la divertida i apassionant història de la presència d’aquest misteriós personatge, que entra en contacte amb rígids buròcrates, escriptors disfuncionals, funcionaris corruptes, artistes mediocres i tot tipus d’individus que, per qualsevol fotesa, temen per la seva vida o per ser detinguts i deportats, en un clima de temor palpable.

La novel·la és una sàtira divertida i implacable de la societat moscovita soviètica, on es retraten tota una sèrie de tipus grotescs, mesquins, porucs... i que tenen com a fil conductor les anades i vingudes del misteriós visitant, la dels seus acompanyants, la vida d’un escriptor represaliat i tancat en un psiquiàtric, el mestre, i Margarida, la seva amant, que demana ajuda al visitant per alliberar-lo. Tota una obra mestra del s.xx que es llegeix amb fluïdesa, i que sorprèn i diverteix pàgina rere pàgina. Per cert, me n’oblidava, el misteriós visitant és el Diable...

Josep Torrents i Alegre

Vinyes de sang

Àngels Dalmau

Portada llibre Proses de Ponent

Autor: Àngels Dalmau

ISBN: 9788412536461

Rústica amb solapes

Mides: 15,3 x 23 cm

Pàgines: 416

Editorial: La Campana

El text de la contraportada de Vinyes de sang ja ens en revela l’argument. Res que no sapiguem abans d’endinsar-nos en la lectura d’aquesta apassionant novel·la policíaca; en plena Diada de Sant Fèlix, després que els Castellers de Vilafranca hagin descarregat un castell monumental i s’hagi obert la pinya, apareix estès a terra un casteller ferit de mort.

Àngels Dalmau arrenca el seu relat reproduint una crònica radiofònica que retransmet en directe els moments en què s’està enlairant una construcció de gamma extra: un tres de deu amb folre i manilles en mig d’una Plaça de la Vila plena de mirades expectants i polsos accelerats. Començar la novel·la reproduint una veu que narra l’execució d’aquest castell colossal ja ens mostra l’ambiciós propòsit de la seva autora. Tota una declaració d’intencions: «Lector, tens a les mans una novel·la que té l’equilibri, la precisió i tota l’emoció d’un gran castell. Continua llegint. Gaudiràs!».

A partir de la descoberta del casteller mort i de la mà, principalment, d’una jove parella de mossos d’esquadra, anirem avançant amb els agents en la complexa investigació del succés. Un afer en el qual forenses, inspectors, pagesos, enòlegs, familiars i coneguts de la víctima i dels mateixos policies, tenen, com en un castell, el seu paper i encaix. Tots els personatges són baules imprescindibles per fer créixer la novel·la enmig d’una atmosfera d’enveges, amors, suspicàcies, velles ferides obertes, ambicions i prejudicis. Passions humanes que Àngels Dalmau dosifica amb una gran habilitat per anar esquitxant les pàgines de falses pistes. Les falses pistes imprescindibles en qualsevol novel·la policíaca.

No vull acabar aquesta breu ressenya sense destacar la precisió amb què l’autora descriu l’atmosfera única de la festa major vilafranquina; dies i nits vibrants de tràfec, gaudi, exaltació i alegria. I no vull deixar de remarcar la mirada sensible amb què retrata els carrers i monuments de la Vilafranca medieval, i els paisatges i cellers del Penedès on transcorren la major part d’escenes.

Berta Jardí

Joan Salvat-Papasseit. Poesia completa

Pròleg d’Enric Casasses · Edició de Jordi Cornudella

Portada llibre El vincle més fort

Autor: Joan Salvat-Papasseit

Pròleg: Enric Casasses

Edició: Jordi Cornudella

ISBN: 9788429781717

Rústica

Mides: 13 x 20,5 cm

Pàgines: 304

Editorial: Edicions 62

El primer llibre de Joan Salvat-Papasseit (1894-1024), Poemes en ondes hertzianes (1919), aplega tota la influència avantguardista. En el poema visual «Plànols» s’hi desplega tot el seu arsenal poètic, social i filosòfic. És una composició lliure, pictòrica, que funciona com a pictograma, amb un fort contingut social i una clara voluntat de transgressió. El títol ja marca les coordenades com a mapa poètic, com a figuració de l’espai, com a dibuix d’itinerari humà, denunciant les desigualtats del capitalisme, expressant la lluita per la supervivència. El poema s’inicia al cim d’una muntanya, MONT AVENTÍ. Són les primeres paraules, totes escrites en majúscules. Mont Aventí és un turó de Roma, una zona residencial situada davant del riu Tiber. Des de dalt, es divisa la ciutat, la terra i el cel, l’organització del món, la geografia política, la classificació de l’espai. A continuació, descriu la visió: DECADÈNCIA. Mentre va abaixant la mirada, veu a una banda: ESGLÉSIES. I després: XALETS. No necessita res més que una paraula per definir-ho tot. Té el do de la ubiqüitat. La seva sinceritat ratlla la divisòria entre la contemplació i la crítica. Designa els punts vermells del sistema, com si fos un sociòleg: ARISTOCRÀCIA. Una classe en vies d’extinció que causa infecció. VICI. La crítica social és absoluta. IRONIA EN EL CRIM. L’humor actua de bàlsam, d’alleugeriment. Es percep la pietat, la crítica, a la perfecció. Ho hem d’entendre així, si ho volem entendre així. Falta visitar les zones obreres, les zones baixes del poema. Els llocs més empobrits. Les parts que cauen cap al fons. SUBURBIS. El poeta ens ha portat amb set paraules, amb set signes, als barris infectes. Amb lucidesa, veiem els carrers, places i cases sense esperança. Amb plenitud, veiem la tristesa del poema. RAMERES POBRES. El sexe forma part de la pobresa que alimenta les classes benestants, que baixen de la ciutat per escopir el seu semen. Davant les malalties, clava una nova parada. HOSPITALS. LA GALERA. El mar. L’hospital de Salvat-Papasseit. Hi ha un punt d’esperança. HONRADESA. És com si la felicitat fos la solució. FAM. El trajecte del poema s’acaba amb la llum, amb el sol que ho encén tot, amb l’única felicitat que no s’acaba de consumir mai.

Santi Borrell

Retorn a Haifa

Gassan Kanafani

Portada llibre Domèstica maragda

Autor: Gassan Kanafani

Traductora: Anna Gil Bardagí

ISBN: 9788473294232

Rústica

Mides: 12,2 x 18 cm

Pàgines: 192

Editorial: Club Editor

La creació de l’Estat d’Israel el 1948, que originà la Nakba (l’expulsió de 800.000 palestins de Palestina), obligà la família de Kanafani a exiliar-se al sud del Líban. S’instal·laren de manera definitiva a Damasc (Síria). Al 1967, a Beirut, participarà en la creació del Front Popular per l’Alliberament de Palestina.

Kanafani fou assassinat el 1972 pel Mossat jueu en un atemptat amb cotxe bomba. Tingué un paper destacat en la modernització de la literatura palestina, de la qual fou una figura destacada com a prolífic escriptor, periodista i activista polític. És la veu de la resistència palestina.

L’obra que us recomanem conté dues de les narracions curtes més emblemàtiques de Kanafani: Homes sota el sol i Retorn a Haifa, traduïdes per Anna Gil Bardagí. Són obres que plantegen com a temàtiques: la identitat palestina, la pàtria i la terra perduda, la situació dels refugiats, el drama de la immigració, la col·lisió entre temps i memòria, les contrarietats entre afanys i realitats, les adversitats familiars, els perills de la lluita contestatària, la humiliació, l’opressió i la violació dels drets humans...

Homes sota el sol (1963) és una magistral «nouvelle». Explica la història de tres personatges masculins de tres generacions diferents: Abu Qays, Assad i Marwan, els quals, delerosos d’una vida millor, fugen del camp de refugiats i emigren cap a Kuwait des de Bàssora. Allunyant-se de les urpes dels traficants de persones, confluiran en una idèntica aventura dins d’un camió cisterna. A través de l’infern del desert marxen vers un incert futur. Retorn a Haifa (1970) presenta una estructura narrativa més complexa i profunda en el tractament dels temes que desenvolupa: la presència del temps pretèrit en la vida d’un matrimoni expatriat el 1948 i que retorna des de l’exili a visitar la seva antiga llar el 1962; la creació de la identitat personal i els mecanismes psíquics de la culpabilitat... Les descripcions ambientals són concises i clares en dibuixar camins, localitats, interior de llars i sentiments personals.

L’obra literària de Kanafani segueix sent literatura universal de resistència. Llegiu-la!

Miquel Moreno Gayoso

Siete casas vacias

Samanta Schweblin

Portada llibre Anna Karènina

Autora: Samanta Schweblin

Idioma: Castellà

ISBN: 9788483931851

Rústica

Mides: 15 x 24 cm

Pàgines: 128

Editorial: Páginas de espuma

A Samanta Sweblin no s’hi arriba fàcilment, és com aquells llocs on només s’hi va si t’ho recomanen clandestinament, però que qui ho ha fet, hi posa tant d’entusiasme que no te’n pots escapar, hi vols anar immediatament i t’atrapa i sedueix fins que et converteixes en algú que la recomanarà quan identifiquis el candidat. També, un cop hi ets, vas desgranant la seva bibliografia a poc a poc perquè remou i transforma. Fa literatura de pair.

Un dels camins per arribar-hi pot ser Mariana Enríquez, amb qui té en comú ser d’una generació d’escriptores filles de Buenos Aires que fan del conte una delícia. Incomoden, tracten i parlen de la bogeria, remenen el terror, sobretot Mariana Enríquez, però Samanta Sweblin es manté a la línia de la realitat incòmoda. Els seus contes a Siete Casas vacías parlen de les relacions que desafien la gravetat, tot el que socialment donem per fet, i exploren els límits de la dependència i l’amor. Contes que parlen de relacions entre mares i filles, pares i fills, que qüestionen qui depèn de qui i qui influeix sobre qui. Llança una mirada adulta sobre la vellesa, alhora que manté la ingenuïtat primigènia de qui ha sigut fill.

Siete casas vacías va de cases que omplen els contes fins que es converteixen en un dels personatges. Les cases són allò que portem dins i que, malgrat el nom del recull, són plenes d’un material que atrapa i convenç gràcies a la precisió del llenguatge i el virtuosisme de l’autora creant atmosferes. 

El primer conte «Nada de todo esto» comença amb una mare i una filla dins d’un cotxe. Un viatge que no té res de normal o ho té tot, perquè la normalitat a dins de les famílies no és més que un pacte de mirar la quotidianitat amb una perspectiva pròpia. Així, res es mira de la mateixa manera una vegada s’ha llegit Sweblin. El món es capgira i allò que habitem passa a ser alguna cosa més que l’atrezzo de la vida. Potser la vida és només el decorat. Confio que llegir-la no us trastoqui i espero que no ho pugueu evitar.

Anna Mata

La garota entre les dents

Pau Cusí Marès

Portada llibre La bibliotecària del front

Autor: Pau Cusí Marès

ISBN: 9788466431446

Rústica amb solapes

Mides: 13,7 x 20 cm

Pàgines: 104

Editorial: Columna

L’Empordà té una cosa magnètica i curiosa que potser no es troba enlloc més: el que per a molts és un paradís, per a uns quants pot veure’s com un infern. Aquests segons, normalment, són els mateixos empordanesos, habituats a sentir que viuen al racó més bonic de Catalunya i cansats, a la vegada, d’haver d’explicar que l’Empordà té una cara B que no és tan agradable de viure. Un d’aquests empordanesos és Pau Cusí (Roses, 1996), guionista i periodista que ha debutat enguany amb un recull de contes d’estil estripat, sòrdid i irònic.

Els sis relats de La garota entre les dents tenen l’alè de la narrativa crua de Chuck Pahlaniuk o David Foster Wallace, però a la vegada mantenen una connexió tel·lúrica amb els contes de Víctor Català o Joaquim Ruyra, també empordanesos il·lustres que, fa més d’un segle, ja van deixar clar que a l’Empordà no tot és tan bonic com sembla. Al llibre de Pau Cusí hi ha sang, hi ha escatologia, hi ha bestialitat i hi ha, sobretot, una mirada àcida i crítica cap a un entorn -Roses- absolutament devorat pel turisme low cost.

Amb personatges joves que viuen confrontats amb les contradiccions del seu voltant, els sis colpidors relats de La garota entre les dents parlen de la sexualitat, el descobriment de l’amor, la por a la mort o la fascinació per la violència. Escrits amb un estil fi i un ritme narratiu francament genial, el llibre traspua una barreja de costumisme gore i hiperrealisme sarcàstic que consagra Pau Cusí com una de les veus més prometedores, i sobretot originals, de la jove narrativa catalana actual.

Pep Antoni Roig

Desplaçades

Associació IURTA

Portada llibre Històries de soldats

Autor: Associació IURTA

Mides: 23 x 25 cm.

Pàgines: 27

Editorial: Associació IURTA

Berta és una nena de 10 anys que, a causa d’un conflicte ambiental, es veu obligada a traslladar-se a una terra llunyana amb la seva família. Un cop la Berta s’instal·la a la nova ciutat, se sent sola i s’enyora de la seva casa d’abans. També rep mirades carregades de prejudicis i sent comentaris despectius per part d’alguns habitants de la nova ciutat. Malgrat tot, coneix l’Anna, la seva veïna, que l’acollirà en aquest nou entorn i amb qui podrà compartir les seves inquietuds i malestars. Com la Berta, l’Anna també viurà un procés de desplaçament quan la seva família és desnonada del seu pis, on volen construir un hotel.

Desplaçades són dues històries de desplaçament que es creuen a través d’una amistat. També és un conte que retrata realitats que poques vegades ens mirem des de l’òptica infantil. Conflictes ambientals, dol migratori, racisme, desnonaments... Són paraules que sovint llegim als diaris, sentim a la ràdio i veiem a les notícies, però que en comptades vegades llegim des de la vivència dels infants. Per tant, Desplaçades també és un conte sobre els drets dels infants: un relat senzill i honest que ens explica com els adults ens posem al centre del món ignorant la seva veu.

El conte s’emmarca en un projecte més ampli, amb una cantata (9 cançons disponibles online) i una proposta artisticodidàctica per treballar els temes que emergeixen de la història en contextos educatius. Desplaçades, doncs, posa sobre la taula temàtiques i debats incòmodes, que massa sovint queden relegats a un segon pla. I ho fa a través de l’art, un mitjà extremadament poderós que ens permet expressar com ens sentim i quin és el rerefons de les problemàtiques que patim. Perquè aquesta no és només la història de la Berta i l’Anna, sinó també de moltes altres nenes i nens, així com de persones adultes. És la història dels nostres companys de classe, de les nostres veïnes, de les nostres famílies. Desplaçades és la millor oportunitat de començar a parlar-ne.

Clara Bricullé

Logotip La Cultural Llibreria

La Cultural llibreria
Carrer Sant Joan, 12
08720 Vilafranca del Penedès
Tel. 93 892 08 48
Info@llibrerialacultural.cat

Els textos i les imatges no pot ser reproduïds sense la prèvia autorització dels titulars del copyright.

Amb el suport de:

Logotip Institut Català de les Empreses Culturals